Història i sistema polític

Una institució amb prop de 200 anys dóna molt per explicar

  • La primera Constitució espanyola de la història contemporània va ser la del 1812.
    • Proclama la sobirania nacional i reconeix als homes el dret de vot. A les dones no se’ls reconeixeria fins al 1931.
    • Estableix la divisió de poders amb un Parlament unicameral (Corts) i un Rei amb àmplies facultats, que perd, tanmateix, la seva condició anterior de font de tot poder.

    El Parlament espanyol va tenir només una Cambra durant la seva vigència i la de la Constitució del 1931.

  • Entre el 1834 i el 1923, el Parlament espanyol va tenir dues Cambres (Parlament bicameral)
    • L’Estatut Reial del 1834 contempla per primera vegada a Espanya dues Cambres: L’"Estament de pròcers" (Cambra Alta) i l’"Estament de Procuradors" (Cambra Baixa).
    • A partir de la Constitució del 1837, la Cambra Alta passa a anomenar-se Senat, i manté aquesta denominació en les Constitucions de 1845, 1869 i 1876.
    • La composició del Senat durant el segle XIX depenia del naixement o del nomenament pel Rei, entre l’aristocràcia i les personalitats de l’administració, de l’església, de l’exèrcit i entre els qui tinguessin les rendes més altes.
    • Al llarg del segle XIX van anar variant els criteris a l’hora de decidir on raïa la sobirania i quins poders corresponien a cada institució (Rei, Parlament, Govern...).
  • La Constitució vigent, del 1978, proclama que la sobirania nacional rau en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.

    Espanya és un Estat social i democràtic de dret:

    • És social perquè els poders públics actuen intentant aconseguir una societat més justa.
    • És democràtic perquè els ciutadans participen escollint els seus representants, i
    • és un Estat de dret perquè les lleis obliguen tothom i el seu compliment és garantit pels tribunals

    Els valors superiors són la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

  • La Constitució vigent, del 1978, es divideix en dues parts:
    • drets i deures fonamentals i
    • l’organització del poder.

    Vegem quines són les institucions més importants del sistema polític espanyol.

    El Rei

    És el Cap de l’Estat. Com en la majoria de les monarquies parlamentàries, la seva funció representativa és molt important, però no governa.

    El Rei
    El Parlament (també anomenat Corts Generals), està integrat pel Congrés dels Diputats i el Senat.

    Representa el poble espanyol, exerceix la potestat legislativa de l’Estat, n’aprova els pressupostos i controla l’acció del Govern.
    El Congrés dels Diputats escull el President del Govern.

    El Parlament (també anomenat Corts Generals), està integrat pel Congrés dels Diputats i el Senat.
    El Govern

    Està format pel President, els Vicepresidents i els Ministres.
    Abans de convertir-se en President del Govern, el candidat proposat pel Rei ha d’obtenir la confiança del Congrés dels Diputats. Un cop que ha aconseguit el suport de la majoria absoluta dels seus membres, el Rei el nomenarà President. Només llavors nomenarà els seus Vicepresidents i Ministres.
    El Govern dirigeix la política interior i exterior, l’administració i la defensa.
    Ha d’actuar sempre amb sotmetiment a la Constitució i a les lleis.

    El Govern
    Els Jutjats i Tribunals

    Administren la justícia, jutjant i fent executar allò que s’ha jutjat.
    Els Jutges i Magistrats són independents i estan sotmesos únicament a l’imperi de la llei.
    Per garantir que tots els poders públics respecten la Constitució, existeix un Tribunal Constitucional.

    Els Jutjats i Tribunals