Vocabulari

BOE
El Butlletí Oficial de l’Estat, diari oficial de l’Estat espanyol, és el mitjà de publicació de les lleis, disposicions i actes d’inserció obligatòria. La publicitat de les normes és necessària per tal de garantir la seguretat jurídica, ja que només allò que ha estat publicat pot ser exigit.
Comissió
Grup de treball integrat per Senadors especialitzats en una matèria, que s’encarrega de debatre, controlar el Govern i participar en l’elaboració de les lleis. En aquest òrgan estan representats tots els Grups Parlamentaris.
Congrés dels Diputats
Forma part de les Corts Generals, juntament amb el Senat. El Congrés, també anomenat Cambra Baixa, està format per un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats escollits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. A més, participa en l’elaboració de les lleis de l’Estat, n’aprova els pressupostos, controla l’acció del Govern, escull el President del Govern i li pot retirar la confiança.
Control al Govern
El Senat pot obtenir informació del Govern, sotmetre a examen la seva actuació i demanar-li que actuï en una determinada línia. La manera més habitual de controlar el Govern és a través de les preguntes que plantegen els Senadors.
Corts Generals
Nom que rep el Parlament espanyol, del qual formen part el Congrés dels Diputats i el Senat. Les Corts Generals representen el poble espanyol, exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els pressupostos i controlen l’acció del Govern.
Designat
El Parlament de cada Comunitat Autònoma escull, com a mínim, un Senador, i un altre per cada milió d’habitants del seu territori respectiu.
Dictamen de la Comissió
Text que recull les modificacions aprovades per una Comissió en el procediment d’elaboració d’una llei.
Diputació Permanent
Òrgan encarregat de vetllar pels poders del Senat quan no estigui reunit, ja sigui entre els períodes de sessions, cas en què pot sol·licitar la celebració de sessions extraordinàries, o bé durant el període de dissolució fins a la constitució de la nova Cambra. La presideix el President del Senat i està formada per un mínim de vint-i-un membres designats pels Grups Parlamentaris en proporció al nombre dels seus integrants.
Dissolució
Decisió que posa fi al Parlament abans que finalitzi el període per al qual va ser escollit. La decisió ha d’anar acompanyada sempre de la convocatòria de noves eleccions. Per garantir la continuïtat de les Cambres, les respectives Diputacions Permanents vetllen pels seus poders durant el període de dissolució.
Eleccions
Procés utilitzat en els sistemes democràtics que permet als ciutadans escollir els seus representants mitjançant votacions. Poden votar i poden ser escollits els majors de 18 anys.
Electe
Els ciutadans escullen directament, mitjançant sufragi universal, directe i secret, quatre Senadors en cada província. A les províncies insulars, cada illa o agrupació, amb Cabildo o Consell Insular, constitueix una circumscripció als efectes d’elecció de Senadors, i en corresponen tres a cadascuna de les illes majors -Gran Canària, Mallorca i Tenerife- i un a cadascuna de les illes o agrupacions següents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma. Les poblacions de Ceuta i Melilla escolliran cadascuna dos Senadors.
Esmena
Proposta de modificació d’una llei que s’està debatent en una Comissió o en el Ple. Hi ha dues classes d’esmenes: les de totalitat, que discuteixen l’oportunitat del text en el seu conjunt, i les esmenes parcials o a l’articulat, que modifiquen parts concretes del text. Les esmenes s’han de votar i, si s’aproven, el seu contingut s’incorpora al text.
Funció legislativa
El Senat participa, juntament amb el Congrés dels Diputats, en l’elaboració de les lleis, per bé que amb un cert predomini del Congrés dels Diputats.
Govern
Òrgan que dirigeix la política interior i exterior, l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis. El President del Govern ha d’obtenir la confiança del Congrés dels Diputats. Un cop que n'ha obtingut la confiança, nomena els Vicepresidents i Ministres.
Grups Parlamentaris
Agrupacions de Senadors que s’uneixen per a la defensa d’interessos comuns dins de la Cambra. Tots els seus membres acostumen a pertànyer a la mateixa formació política, però pot haver-hi Grups Parlamentaris formats per Senadors de diferents partits polítics.
Hemicicle
Sala on se celebren les sessions plenàries del Senat, en les quals cada Senador ocupa un escó. Té forma de semicercle; d’aquí el seu nom. A la primera fila hi ha el banc blau, on seuen els membres del Govern.
Interpel·lació
Un dels mitjans que poden fer servir els Senadors durant les sessions plenàries per sol·licitar explicacions al Govern sobre qüestions d’interès general.
Junta de Portaveus
Òrgan integrat pel President del Senat i pels Portaveus dels Grups Parlamentaris existents en cada moment. La Junta de Portaveus intervé en la decisió sobre assumptes que es debatran en les sessions plenàries i pot fer suggeriments i observacions sobre qualsevol aspecte relacionat amb el funcionament de la Cambra.
Llei
És la norma per excel·lència, ja que en la seva elaboració i aprovació intervenen els representants escollits pels ciutadans. El seu únic límit és el respecte a la Constitució. Les lleis obliguen tots els ciutadans i tots els poders públics.
Mandat
Termini de temps per al qual és escollit un Senador. El normal és que siguin quatre anys, tot i que és possible que la durada del mandat sigui menor si es produeix una dissolució anticipada.
Mesa del Senat
Òrgan que dirigeix i organitza els treballs del Senat. Està formada pel President, dos Vicepresidents i quatre Secretaris. La seva elecció per a cada Legislatura té lloc a la sessió constitutiva de la Cambra.
Moció
Principal instrument de què disposa el Senat per impulsar el Govern a actuar en una determinada línia. Aquesta mena d’iniciatives es poden plantejar en una Comissió o en el Ple. Si el Senat aprova una moció, el Govern, dins dels sis mesos següents, haurà d’informar sobre el seu compliment.
Parlament
A Espanya rep el nom de Corts Generals, de les quals formen part el Congrés dels Diputats i el Senat. Les Corts Generals representen el poble espanyol, exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els pressupostos i controlen l’acció del Govern.
Període de sessions
Temps durant el qual les Cambres poden reunir-se per al desenvolupament de les seves funcions. Cada any existeixen dos períodes ordinaris: un del febrer al juny i un altre del setembre al desembre. Fora d’aquests períodes és possible celebrar sessions extraordinàries si ho sol·licita la Diputació Permanent.
Ponència
Òrgan especialitzat que es crea dins d’una Comissió amb l’objectiu d’estudiar un tema concret (Ponències d’estudi) o una llei (Ponència legislativa). Està format per Senadors de diferents Grups Parlamentaris.
PREGUNTA
Principal instrument de què disposen els Senadors per controlar el Govern, a través de preguntes que han de ser respostes per escrit o de forma oral, davant del Ple o davant d’una Comissió. No s’admeten preguntes d’interès personal exclusiu de qui les formula o de qualsevol altra persona singularitzada, ni les que suposin cap consulta d’índole estrictament jurídica.
President del Senat
És l’autoritat suprema del Senat, n’ostenta la representació, assegura la bona marxa dels treballs, dirigeix i manté l’ordre del debat i aplica les mesures de disciplina parlamentària. És escollit en la sessió constitutiva de la Cambra pel vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.
Proposició de Llei
Iniciativa legislativa que presenta el Congrés dels Diputats, el Senat o un Parlament autonòmic. A més, existeixen iniciatives legislatives populars. En tot cas, per tal que aquestes iniciatives esdevinguin llei, s’han de discutir i votar al Congrés dels Diputats i al Senat.
Projecte de Llei
Iniciativa legislativa presentada pel Governo. No esdevindrà una llei fins que el Congrés del Diputats i el Senat no intervinguin en la seva elaboració i aprovació.
Sanció Reial
Fase final del procediment legislatiu, en la qual es comprova que la norma està llesta per a ser publicada al BOE. Tot i que es tracta d’un acte formal que correspon el Rei, és una potestat deguda i no pot negar-se a sancionar les lleis.
Senat
Forma part de les Corts Generals, juntament amb el Congrés dels Diputats. El Senat també s’anomena Cambra Alta o Cambra de representació territorial. De manera semblant al Congrés, exerceix les funcions que la Constitució assigna a les Corts Generals: participa en l’elaboració de les lleis de l’Estat, n’aprova els pressupostos i controla l’acció del Govern.
Senador
Persona que forma part del Senat. El Senat compta amb dos tipus de membres, amb els mateixos drets i prerrogatives: Senadors d’elecció directa pels ciutadans mitjançant un sistema majoritari i Senadors designats pels Parlaments autonòmics. Tots ells, independentment de la forma d’elecció, representen la totalitat de la Nació Espanyola.
Sessió constitutiva
Primera reunió que celebra el Ple del Senat després de les eleccions. S’hi escull el President del Senat, els Vicepresidents i els Secretaris del Senat.
Sessió plenària / Ple
Reunió formal del Ple, a la qual estan convocats tots els Senadors.
Votació
Expressió de la voluntat o de la preferència davant d’una opció. Els ciutadans, en votar, escullen entre diferents candidats els seus representants. Els Senadors, en votar, manifesten el seu parer i contribueixen a la presa de decisions. Existeixen formes molt diverses del vot (per paperetes, aixecant la mà, electrònic…), poden expressar-se coses molt diferents (a favor d’una iniciativa, en contra, abstenir-s’hi, escollir un candidat a un càrrec…) i poden exigir-se majories diverses per prendre decisions (majoria simple, majoria absoluta, majoria reforçada ...)