Història i sistema polític

Una institució amb prop de 200 anys permet contar moltes coses

  • La primera Constitució espanyola de la història contemporània va ser la de 1812.
    • Proclama la sobirania nacional i reconeix als homes el dret de vot. A les dones no se’ls reconeixeria fins a 1931.
    • Estableix la divisió de poders amb un Parlament unicameral (Corts) i un Rei amb àmplies facultats que perd, en canvi, la seua condició anterior de font de tot poder.

    El Parlament espanyol va tindre només una Cambra durant la vigència d’esta Constitució i durant la de 1931.

  • Entre 1834 i 1923 el Parlament espanyol va tindre dos Cambres (Parlament bicameral)
    • L’Estatut Reial de 1834 preveu per primera vegada a Espanya dos Cambres: l’Estament d’Eminents (Cambra Alta) i l’Estament de Procuradors (Cambra Baixa).
    • A partir de la Constitució de 1837, la Cambra Alta passa a dir-se Senat, i manté esta denominació en les Constitucions de 1845, 1869 i 1876.
    • La composició del Senat durant el segle XIX depenia del naixement o del nomenament pel Rei, entre l’aristocràcia i personalitats de l’administració, de l’església, de l’exèrcit i entre els que tenien les rendes més altes.
    • Al llarg del segle XIX van anar variant els criteris a l’hora de decidir on residia la sobirania i quins poders corresponien a cada institució (Rei, Parlament, Govern…).
  • La vigent Constitució de 1978 proclama que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.

    Espanya és un Estat social i democràtic de dret:

    • És social perquè els poders públics actuen tractant d’aconseguir una societat més justa.
    • És democràtic perquè els ciutadans participen triant els seus representants, i
    • és un Estat de dret perquè les lleis obliguen tothom i el seu compliment és garantit pels tribunals.

    Els valors superiors són la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

  • La vigent Constitució de 1978 es divideix en dos parts:
    • drets i deures fonamentals i
    • organització del poder.

    Vegem quines són les institucions més importants del sistema polític espanyol.

    El Rei

    És el Cap de l’Estat. Com en la majoria de les monarquies parlamentàries, la seua funció representativa és molt important, però no governa.

    El Rei
    El Parlament (també dit Corts Generals), està integrat pel Congrés dels Diputats i el Senat.

    Representa el poble espanyol, exerceix la potestat legislativa de l’Estat, n’aprova els pressuposts i controla l’acció del Govern.
    El Congrés dels Diputats tria el president del Govern.

    El Parlament (també dit Corts Generals), està integrat pel Congrés dels Diputats i el Senat.
    El Govern

    Es compon de President, Vicepresidents i Ministres.
    Abans de convertir-se en President del Govern, el candidat proposat pel Rei ha d’obtindre la confiança del Congrés dels Diputats. Una vegada ha aconseguit el suport de la majoria absoluta dels membres, el Rei el nomenarà President. Només llavors nomenarà els seus Vicepresidents i Ministres.
    El Govern dirigeix la política interior i exterior, l’administració i la defensa.
    Ha d’actuar sempre amb sotmetiment a la Constitució i a les lleis.

    El Govern
    Els Jutjats i Tribunals

    Administren la justícia, jutjant i fent executar el que s’ha jutjat.
    Els Jutges i els Magistrats són independents i estan sotmesos únicament a l’imperi de la llei.
    Per garantir que tots els poders públics respecten la Constitució, hi ha un Tribunal Constitucional.

    Els Jutjats i Tribunals