Vocabulari

BOE
El Butlletí Oficial de l'Estat, diari oficial de l’Estat espanyol, és el mitjà de publicació de les lleis, disposicions i actes d’inserció obligatòria. La publicitat de les normes és necessària per a garantir la seguretat jurídica, perquè només el que ha sigut publicat pot ser exigit.
Comissió
Grup de treball integrat per Senadors especialitzats en una matèria, que s’encarrega de debatre, controlar el Govern i participar en l’elaboració de les lleis. En este òrgan estan representats tots els Grups Parlamentaris.
Congrés dels Diputats
Forma part de les Corts Generals, juntament amb el Senat. El Congrés, també dit Cambra Baixa, es compon d’un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats triats per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. A més, participa en l’elaboració de les lleis de l’Estat, n’aprova els pressuposts, controla l’acció del Govern, tria el president del Govern i li pot retirar la confiança.
Control al Govern
El Senat pot obtindre informació del Govern, sotmetre a examen la seua actuació i demanar-li que actue en una determinada línia. La manera més habitual de controlar el Govern és a través de les preguntes que plantegen els Senadors.
Corts Generals
Nom que rep el Parlament espanyol, del qual formen part el Congrés dels Diputats i el Senat. Les Corts Generals representen el poble espanyol, exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els pressuposts i controlen l’acció del Govern.
Designat
El Parlament de cada Comunitat Autònoma tria com a mínim un Senador, i un altre més per cada milió d’habitants del seu respectiu territori.
Dictamen de la Comissió
Text que recull les modificacions aprovades per una Comissió en el procediment d’elaboració d’una llei.
Diputació Permanent
Òrgan encarregat de vetlar pels poders del Senat quan este no està reunit, ja siga entre els períodes de sessions, cas en què pot sol·licitar la celebració de sessions extraordinàries, ja siga durant el període de dissolució fins a la constitució de la nova Cambra. La presideix el president del Senat i està formada per un mínim de 21 membres designats pels Grups Parlamentaris en proporció al nombre dels seus integrants.
Dissolució
Decisió que posa fi al Parlament abans que finalitze el període per al qual va ser elegit. La decisió ha d’estar sempre acompanyada de la convocatòria de noves eleccions. Per a garantir la continuïtat de les Cambres, les seues respectives Diputacions Permanents vetlen pels seus poders durant el període de dissolució.
Eleccions
Procés usat en els sistemes democràtics que permet als ciutadans triar els seus representants per mitjà de votacions. Poden votar i poden ser elegits els majors de 18 anys.
Electe
Els ciutadans trien directament, per sufragi universal, directe i secret, quatre Senadors en cada província. En les províncies insulars, cada illa o agrupació d’elles, amb Cabildo o Consell Insular, constituirà una circumscripció als efectes d’elecció de Senadors. En corresponen tres a cada una de les illes majors -Gran Canària, Mallorca i Tenerife- i un a cada una de les següents illes o agrupacions: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma. Les poblacions de Ceuta i Melilla trien cada una dos Senadors.
Esmena
Proposta de modificació d’una llei que s’està debatent en una Comissió o en el Ple. Hi ha dos classes d’esmenes: les de totalitat, que discuteixen l’oportunitat del text en el seu conjunt, i les esmenes parcials o a l’articulat, que modifiquen parts concretes del text. Les esmenes han de votar-se i, si s’aproven, el seu contingut s’incorpora al text.
Funció legislativa
El Senat participa, amb el Congrés dels Diputats, en l’elaboració de les lleis, encara que amb un cert predomini del Congrés dels Diputats.
Govern
Òrgan que dirigeix la política interior i exterior, l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis. El President del Govern ha d’obtindre la confiança del Congrés dels Diputats. Una vegada ha obtingut la confiança, nomena els Vicepresidents i Ministres.
Grups Parlamentaris
Agrupacions de Senadors que s’uneixen per a la defensa d’interessos comuns dins de la Cambra. Tots els seus membres solen pertànyer a la mateixa formació política, però pot haver-hi Grups Parlamentaris composts per Senadors de diferents partits polítics.
Hemicicle
Sala on se celebren les sessions plenàries del Senat, en les quals cada Senador ocupa un escó. Té forma de semicercle, d’ací el seu nom. En la primera fila està situat el banc blau, on seuen els membres del Govern.
Interpel·lació
Un dels mitjans que poden utilitzar els Senadors durant les sessions plenàries per a sol·licitar explicacions al Govern sobre qüestions d’interés general.
Junta de Portaveus
Òrgan integrat pel President del Senat i pels Portaveus dels Grups Parlamentaris existents en cada moment. La Junta de Portaveus intervé en la decisió sobre assumptes que es debatran en les sessions plenàries i pot fer suggeriments i observacions sobre qualsevol aspecte relacionat amb el funcionament de la Cambra.
Llei
És la norma per excel·lència, ja que en la seua elaboració i aprovació intervenen els representants triats pels ciutadans. El seu únic límit és el respecte a la Constitució. Les lleis obliguen tots els ciutadans i tots els poders públics.
Mandat
Termini de temps per al qual és elegit un Senador. El normal és que siguen quatre anys, encara que la durada del mandat pot ser menor si es produeix una dissolució anticipada.
Mesa del Senat
Òrgan que dirigeix i organitza els treballs del Senat. Es compon del President, dos Vicepresidents i quatre Secretaris. La seua elecció per a cada Legislatura té lloc en la sessió constitutiva de la Cambra.
Moció
Principal instrument de què disposa el Senat per a impulsar el Govern a actuar en una determinada línia. Este mena d’iniciatives es poden plantejar en una Comissió o en el Ple. Si el Senat aprova una moció, el Govern, dins dels sis mesos següents, haurà d’informar sobre el compliment d’aquella.
Parlament
A Espanya rep el nom de Corts Generals, de les quals formen part el Congrés dels Diputats i el Senat. Les Corts Generals representen el poble espanyol, exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els pressuposts i controlen l’acció del Govern.
Període de sessions
Temps durant el qual les Cambres poden reunir-se per al desenvolupament de les seues funcions. A l’any hi ha dos períodes ordinaris: un del febrer al juny i un altre del setembre al desembre. Fora d’estos períodes és possible celebrar sessions extraordinàries si ho sol·licita la Diputació Permanent.
Ponència
Òrgan especialitzat que es crea dins d’una Comissió amb l’objecte d’estudiar un tema concret (Ponències d’estudi) o una llei (Ponència legislativa). Està compost per Senadors de distints Grups Parlamentaris.
PREGUNTA
Principal instrument de què disposen els Senadors per a controlar el Govern a través de preguntes que ha de respondre per escrit o de forma oral, davant del Ple o davant d’una Comissió. No s’admeten preguntes d’exclusiu interés personal de qui les formula o de qualsevol altra persona singularitzada, ni les que suposen consulta d’índole estrictament jurídica.
President del Senat
És l’autoritat suprema del Senat, el qual representa. Assegura la bona marxa dels treballs, dirigeix i manté l’ordre del debat i aplica les mesures de disciplina parlamentària. És escollit en la sessió constitutiva de la Cambra pel vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.
Proposició de Llei
Iniciativa legislativa que presenta el Congrés dels Diputats, el Senat o un Parlament autonòmic. A més hi ha iniciatives legislatives populars. En tot cas, perquè estes iniciatives es convertisquen en llei, han de ser discutides i votades en el Congrés dels Diputats i en el Senat.
Projecte de Llei
Iniciativa legislativa presentada pel Govern. No es convertirà en llei fins que el Congrés dels Diputats i el Senat intervinguen en la seua elaboració i aprovació.
Sanció Reial
Fase final del procediment legislatiu en què es comprova que la norma està preparada per a ser publicada en el BOE. Encara que es tracta d’un acte formal que correspon al Rei, és una potestat deguda i no pot negar-se a sancionar les lleis.
Senador
Persona que forma part del Senat. El Senat compta amb dos classes de membres amb els mateixos drets i prerrogatives: Senadors d’elecció directa pels ciutadans a través d’un sistema majoritari, i Senadors designats pels Parlaments autonòmics. Tots ells, independentment de la seua forma d’elecció, representen la totalitat de la Nació Espanyola.
Senat
Forma part de les Corts Generals, juntament amb el Congrés dels Diputats. El Senat és també conegut com Cambra Alta o Cambra de representació territorial. De manera semblant al Congrés, exerceix les funcions que la Constitució assigna a les Corts Generals: participa en l’elaboració de les lleis de l’Estat, n’aprova els pressuposts i controla l’acció del Govern.
Sessió constitutiva
És la primera reunió que celebra el Ple del Senat després de les eleccions. S’hi elegeix el President del Senat, els Vicepresidents i els Secretaris del Senat.
Sessió plenària / Ple
Reunió formal del Ple, a què estan convocats tots els Senadors.
Votació
Expressió de la voluntat o de la preferència davant d’una opció. Els ciutadans al votar trien els seus representants entre distints candidats. Els Senadors al votar manifesten el seu parer i contribueixen a l’adopció de decisions. Hi ha formes molt diverses del vot (per paperetes, alçant la mà, electrònic…); poden expressar-se coses molt diferents (a favor d’una iniciativa, en contra, abstindre’s, triar un candidat a un càrrec…), i poden exigir-se majories diverses per a adoptar decisions (majoria simple, majoria absoluta, majoria reforçada...)